
Construït entre 1905 i 1908 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Català i sufragat per subscripció popular, constitueix un patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s’identifica amb la seva història. A més, la seva Sala de Concerts −una de les més singulars del món− ha estat durant cent anys l’escenari privilegiat de la vida concertística, nacional i internacional de la ciutat de Barcelona.
Aquest monument arquitectònic únic, projectat pel genial arquitecte Lluís Domènech i Montaner per encàrrec de l’Orfeó Català, va néixer amb aquella genètica oberta i avantguardista que és la clau de la seva trajectòria cultural, de la seva singular connexió
El Palau de la Música Catalana, ple de llum i de colors, avui és també un equipament cultural obert al món, en què les seves sales i espais acullen concerts de tots els gèneres i estils, actes culturals, socials i empresarials, congressos, conferències, exposicions, etc. Per això és un referent en la vida cultural i social de la ciutat de Barcelona. amb els ciutadans i del seu reconeixement universal.
Cent anys són una espurna en la història de la humanitat i, en canvi, representen una fita excepcional en la història del Palau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada